Valentí Gubianas

+34 633205114

Vaig néixer davant de l'estació d'un tren que no tenia pressa. En tenia tan poca que el van treure del tot al cap de poc temps. Tot anava de pressa i el pobre tren ja no el volia ningú. Vaig créixer fent cabanes, focs de Sant Joan, jugant al campanar quan la porta estava sempre oberta, descobrint el món amb els escoltes, jugant i treballant a la botiga de casa. Dibuixava, pintava, com tothom a casa meva. Una mestra em va dir un dia que ja no dibuixaríem més a classe, perquè ja teníem 9 anys. Més tard vaig descobrir que hi havia gent que es dedicava professionalment a fer il·lustracions i eren persones adultes. Però jo ja no era un nen i no sabia segur què volia ser quan fos gran. Però volia ser feliç. Com tanta gent del meu voltant.

Conec persones adultes que escriuen històries i contes de trens, d'arbres. I m'agrada imaginar mons, i els provo de canviar i de pintar-los de colors nous. I ves per on, la gent més feliç que conec, és gent adulta i que canvien el color del món sempre que poden.